Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya 2008, Premio Nacional de Artes Plásticas del Ministerio de Cultura, 2004.

Primera exposició individual el 1970 y primera retrospectiva, «No em diguis res», el 2007 al MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona) y al MNCARS (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía).

Enamorat de la música i la nit, dirigeix el Salón de baile Cibeles (1978-1982) amb dos orquestres de salsa i música swing en directe; el cocktail-bar Bijou (1983-1986) i el bar musical Je-rrix (1994-95), primera seu del seu Club de Fans.

Enamorat dels libres i l’escriptura. Ha publicat “Garabatos y Zarpazos” (UB, 2004, reeditado en 2007), “Pimpollos y Papanatas” (Comanegra, 2013) i “Art¡ss!mo” (Cru, 2016). A punt per entrar a imprempta, si algú desitja editar-lo, espera “Filigranas y Mamporros” (2017).

Enamorat del cine, en els 60 i 70 va fer algunes películes en súper-8 de les que queda poca cosa. El 1987 va actuar com a protagonista a “Es quan dormo que hi veig clar” dirigida per Jordi Cadena, sobre textos del poeta J.V. Foix.

Escriu i dirigeix “Mnemocine. Película recortable” (2006) i diversos vídeos en anys posteriors.

Reprenent la passió per la música, va rodar a l’Havana la pel·lícula “Yo inventé unos Llopis” (2012), amb música original de Pascal Comelade i Manuel Malou.

El 2015 presenta “Art¡ss!mo, una pel·lícula de citas”, per la qual composa amb Manuel Malou la cançó “(H)artissimo”.

La temporada 2018 es dedica, essencialment, a dues peces.

“Out of Limbo”, instalació realitzada al Centre d’Art Santa Mònica conmemorant els 25 anys de la seva exposició “Un elefante en el Limbo”.

“No et prometo res”, un mirador en el qual el “egouttoir-erizo-escurridor” que Duchamp va erigir en obra d’art el 1914, torna a las vinyes agegantat, constituint-se en far i torre de guaita de La Vinya dels Artistes (La Pobla de Cérvoles, Lleida).